David Pere Martínez Oró (1981). 

Doctor en Psicología Social. Master en Investigación en Ciencias Sociales. Licenciado en Psicología por la Universidad Autónoma de Barcelona. Postgrado en investigación cualitativa por la Universidad de Ámsterdam. Especializado en las corrientes críticas de las Ciencias Sociales. Experto en metodologías de investigación de fenómenos sociales complejos.

En la actualidad es coordinador de la «Unidad de Políticas de Drogas» de la Universidad Autónoma de Barcelona. Responsable de investigación en «Episteme. Investigación e Intervención social». Profesor colaborador en la Universidad Oberta de Catalunya. Antropólogo en el Medical Anthropology Research Center de la Universidad Rovira i Virgili. Director del Observatorio Etnográfico de Drogas. Figura como experto en diferentes rosters de empresas que prestan servicios de consultoría a la Unión Europea. Miembro del Instituto catalán de Antropología y de la European Society for Social Drug Research.

Ha sido colaborador de la subdirección general de Drogodependencias de la Generalidad de Cataluña (2010-2014). Coordinador de evaluación del proyecto europeo Drojnet2 (prevención del consumo de drogas a través de las TIC. Fondos FEDER). Coordinador del Departamento de investigación de la Fundación IGenus (2006-2015). Asesor del «Sistema de alerta temprana en los consumos de drogas» de Medellín (Colombia) (2011- 2013). Coordinador del Observatorio de Nuevos Consumos de Drogas en el Ámbito Juvenil (2006-2010), del SICCAM (sistema de observación continua en Castilla-La Mancha 2006-2011) y del SIEC (Sistema investigación etnográfica continúa la Comunidad Valenciana, 2009-2011).

Responsable de más de una veintena de investigaciones sobre los consumos de drogas, la sociedad de consumo, las culturas juveniles, la sociedad del riesgo, la vulnerabilidad y la exclusión social, entre otros temas. Investigaciones en colaboración o por encargo de entidades locales como la Generalitat de Cataluña, el Ministerio de Sanidad español, o la Unión Europea, entre otros. Ha participado en diferentes programas de prevención de los consumos de drogas. 

Ha impartido formaciones en Universidades españolas y latinoamericanas (Colombia, Chile y Uruguay). Ha realizado conferencias para diferentes instituciones, sociedades científicas, entidades sin ánimo de lucro y en diferentes congresos nacionales e internacionales.

Autor de diferentes libros y artículos científicos. A destacar «De Riesgos y placeres. Manual para entender las drogas» (2013) editado junto con Joan Pallarés. «Sin pasarse de la raya. La normalización del consumo de drogas» (2015). «Clubes sociales de cannabis. Normalización, neoliberalismo, oportunidades políticas y prohibicionismo» (2015). y «Del tabú la normalización. Familia, comunicación y Prevención» (2016) «Entre rayas. La mirada adolescente hacia la cocaína» (2009). Editor académico de «Las sendas de la regulación del cannabis en España».

david@dpmo.cat

Presentació de la Llei de les associacions de consumidors de cànnabis. Parlament de Catalunya, 28 de juny de 2017. 

Publicación «Del tabú a la normalización. Familias, comunicación y prevención del consumo de drogas»

Publicación: Sin pasarse de la raya. La normalización de los consumos de drogas

Clubs sociales de cannabis: normalización, neoliberalismo, oportunidades políticas y prohibicionismo

Artículo académico, publicado en la revista Clivatge (UB) Abril de 2015. 

Resumen:

En el Estado español, el movimiento cannábico lleva más de treinta años reclamando una revisión de las políticas prohibicionistas. El movimiento aprovechó los huecos del marco jurídico para articular la fórmula de los clubs de cannabis, con la finalidad de abastecerse colectivamente de cannabis. Los clubs, entre otros requisitos, no pueden obtener beneficios económicos. El texto analiza la influencia de la normalización sociocultural del cannabis, el actual contexto social (crisis económica) y los discursos hegemónicos (neoliberalismo, consumismo…) como responsables de la apertura de centenares de clubs a partir de 2011, especialmente en Barcelona. Esto comportó la aparición de modelos de gestión de clubs que no se ajustaban a la jurisprudencia. Esta situación, junto a la innegable realidad del consumo de cannabis, ofreció al movimiento cannábico una oportunidad política para regular los clubs, que ha encontrado sinergias en Cataluña, Navarra y el País Vasco. Para finalizar, se reflexiona sobre cómo el prohibicionismo ha dificultado la actividad de los clubs a pesar de los avances sociales y jurídicos acaecidos en los últimos años.

Publicacio del llibre "Sense passar-se de la ratlla. La normalitzacio dels consums de drogues

Sense passar-se de la ratlla traça la genealogia de la normalització dels consums de drogues en el context català, des dels seus inicis a les pistes de ball de final dels vuitanta fins a l’actual assentament cultural de les substàncies. Arran de la difusió de drogues, com la MDMA, la cocaïna, l’speed i el cànnabis, entre joves crescuts a la calor de la Societat de Consum, augmentaren el nombre de consumidors però sense la generalització dels problemes i les addicions pròpies dels heroïnòmans protagonistes dels anys vuitanta. La normalització ha produït un canvi lent però constant en l’escenari dels consums perquè les drogues han passat de simbolitzar marginalitat i delinqüència a representar per alguns col•lectius un element funcional en diversos contexts i temps. Ara les drogues són utilitzades per persones provinents dels més variats estrats socioeconòmics i culturals, i és en aquest punt, on el llibre centra l’anàlisi per copsar l’actual expressió dels consums.

A través d’un rigorós treball etnogràfic, s’analitzen les estratègies dels consumidors per drogar-se sense desenvolupar problemes severs. És a dir, la immensa majoria dominen les conseqüències negatives, eviten carreres desviades i compleixen amb les responsabilitats adquirides per continuar sent membres competents de la societat. Així doncs, aquest treball representa un desafiament a la lògica prohibicionista i s’emmarca en els nous discursos sobre les polítiques de drogues. En aquest moment històric en què diferents Estats, i molts altres s’ho miren atentament, han abandonat el quimèric prohibicionisme per implementar polítiques de drogues més pragmàtiques i sensates per regular l’accés al cànnabis, Sense passar-se de la ratlla situa la discussió en el nostre context per evidenciar el fracàs del prohibicionisme i plantejar la necessitat de noves polítiques de drogues conseqüents en els actuals usos de drogues.

De riesgos y placeres. Manual para entender las drogas. 

De riesgos y placeres Manual para entender las drogas. Después de un año desde su publicación editorial ahora se publica en formato gratuito el libro “De riesgos y placeres. Manual para entender las drogas”. El objetivo del presente manual es ofrecer una revisión de la situación actual de la reducción de riesgos y daños en el contexto español. Esta revisión se debe entender en un sentido amplio y crítico. Amplio porque a lo largo del manual se dará cuenta de conceptos, contextos, colectivos y sustancias desde diferentes disciplinas y orientaciones. Y crítico porque la mirada aguda de los autores hacia el fenómeno de las drogas pone de relieve los aspectos más controvertidos y las dificultades que han afectado al “mundo de las drogas” en general, y en concreto en el ámbito de la reducción de riesgos.

La finalidad última del manual es dar herramientas para realizar intervenciones efectivas, sensatas y pragmáticas. Para conseguir los objetivos, el manual se divide en tres bloques. El primero centrado en los aspectos teóricos, metodológicos y conceptuales de la reducción de riesgos. El segundo presenta los diferentes contextos y colectivos en los que puede intervenir la reducción de riesgos, más allá de los clásicos de la reducción de daños. En el tercer bloque se expone cómo abordar los consumos de diferentes sustancias. Sin duda, los aspectos presentados en el manual no agotan el tema, y son diversas las reflexiones teóricas, los colectivos, los contextos y las sustancias que no hemos incluido en el manual. A pesar de esto, la selección debería ser suficientemente exhaustiva como para obtener un conocimiento sustantivo de la reducción de riesgos y daños, así como de sus aplicaciones y de sus controversias. Por la amplitud de los contenidos abarcados, el manual está dirigido a profesionales y estudiantes, además, por las características temáticas y por el tipo de enfoque, está pensado también para ser leído por consumidores de drogas y por el público general.

Hemos querido titular el manual De riesgos y placeres porque en el ámbito de las drogas, a tenor de la alarma derivada de los consumos compulsivos de heroína, se puso de relieve que era importante aprender a convivir con las drogas. Con los años y tal como se normalizaban los consumos de drogas, pareció obvio que las drogas estaban para quedarse, ahora debemos hacer otro paso en la comprensión del fenómeno sociocultural de los consumos de drogas, en dilucidar cuáles son los riesgos y los placeres de estos consumos, para que las drogas continuen con su acople sociocultural en nuestro contexto causando los mínimos daños posibles. Para esto, aún queda un largo recorrido y este manual quiere contribuir en este sentido.

David Pere Martínez Oró y Joan Pallarés. Editores.

Descargar el libro en .pdf:

De riesgos y placeres Manual para enteder las drogas

Presentación del manual “De riesgos y placeres. Manual para entender las drogas”

Miércoles, 11 de junio de 2014. Librería Tipos Infames, C/san Joaquin, 3.Madrid.

Estáis tod@s invitad@s.

Normalisation of drug consumption in the past twenty years

The thesis Sense passar-se de la ratlla (Without Crossing the Line) describes the process of normalisation of drug consumption occurring in recent years. It also discusses how most of consumers control the most adverse effects of drugs and how it continues to be socially normalised. The thesis shows that drug-related problems are mainly the result of prohibitionist policies, and poses the need to implement new policies that normalise consumption and consumers.

References

“Sense passar-se de la ratlla. La normalizació dels consums recreatius de drogues”, David Pere Martínez Oró doctoral thesis, read at Department of Social Psychology and supervised by Dr. Joan Pallarés (UdL) and Dr. Joel Feliu (UAB).

The normalisation of drug consumption has become a sociocultural phenomenon in the past twenty years in Western European countries.  This normalisation encompasses both the historic process and the present drug consumption scene. After the heroin crises of the eighties the pattern of drug consumption changed. The consumption of ecstasy, cocaine and cannabis spread among young people at parties, where consumption only played a secondary role in these people’s lives. The new pattern of consumption moved away from the underground world of heroin and meant less problematic consequences. Over the past twenty years drug consumption has stopped causing alarm and an established cultural acceptance has come about. This means that for people involved in the world of drug consumption, taking drugs at a specific time and in a certain context is a functional act, which is accepted and does not bring about rejection. The present situation is a product of the process of normalization. The vast majority of consumption is compatible with having responsibilities as it causes few problems and consumers are able to remain socially integrated. As a result, normalisation is more and more accentuated and this happens even more so as a higher and higher number of the adult population, for generational reasons, has had a satisfactory contact with drugs.

As a result of the process of normalisation, ideas about normalisation have appeared. These delimit acceptable and normal consumption as well as that which is potentially problematic. The acceptance or rejection of consumption is a result of the idea of regulation, which continually evaluates consumption for pleasure. In order to consider consumption to be normal, the concept of regulation evaluates the context, time, frequency and the consequences it causes.  The inter-connection of the factors must be compatible with the consumer’s responsibilities if consumption is to be kept within the limits of normality. If consumers practise problematic consumption, they will be labelled as problematic and they will have to modify their consumption to keep within normality. In the framework of the consumer society, apart from the concept of regulation, the desire to keep institutionalised helps the vast majority of consumers to avoid developing problems.

The whole process of the normalisation of drug consumption continues to be stigmatised in different formal contexts (workplace, family, etc.) and this is why consumers have to know how to handle this. When faced with interaction, the vast majority choose to compromise, which means that they prefer to hide their consumption to avoid negative consequences, even though they consider the stigmatisation to be out of proportion. Others put themselves in the situation of self-stigmatisation because while they themselves are consumers, they also consider drug consumption to be negative. And the last ones, the “transformers”, maintain a political commitment aimed at de-stigmatising the consumers, considering that consumption forms part of society and the fact of consuming should not be hidden. They present themselves in society as consumers in spite of the possible stigmatisation they might suffer. These are the ones who work towards the normalisation of drug consumption.
 
In the present scene of drug consumption, policies related to drugs continue with the prohibitive model. In spite of the introduction of risk and harm reduction as an effective practice to tackle consumption, moves towards the normalisation of consumption continue to be only a minority. Therefore, in view of the present position of the normalisation of consumption and the normality of consumers, a revision of drug policy has become necessary.

JORNADA PORTUGALETE, 12 DE DE DESEMBRE DE 2013

Comunicación en la Jornada "Menores y cannabis. Hackeando la prevención en drogodependencias". Celebrada en Portugalete el 12 diciembre de 2013.

La comunicación aborda la relación del cannabis y los adolescentes en la actual coyuntura social, dónde la única certeza que tienen los adolescentes es la incertidumbre hacia el futuro.

DEFENSA DE TESI DOCTORAL

El dia 5 de novembre vaig defensar la tesi doctoral titulada "Sense passar-se de la ratlla. La normalizació dels consums recreatius de drogues". Dirigida per Joan Pallarés i Joel Feliu. El tribunal estigué format per Oriol Romaní, Aurelio Díaz i Xabier Arana. La nota final fou un Excel·lent Cum laude. Molt content per la defensa i tot allò que implica.

Deixo la presentació utilitzada, en breu penjarem el text.

“De riesgos y placeres. Manual para entender las drogas”.

La Fundació Igenus presenta el manual "De riesgos y placeres. Manual para entendre las drogas". L'objectiu del manual és oferir una revisió de la situació actual de la reducció de riscos i danys en el context espanyol. Aquesta revisió s'ha d'd'entendre en un sentit ampli i crític. Ampli perquè al llarg del manual es donarà compte de conceptes, contextos, col·lectius i substàncies des de diferents disciplines i orientacions. I crític perquè la mirada aguda dels autors cap al fenomen de les drogues posa de relleu els aspectes més controvertits i les dificultats que han afectat el "món de les drogues" en general, i en concret en l'àmbit de la reducció de riscos. La finalitat última del manual és donar eines per a realitzar intervencions efectives, sensates i pragmàtiques.

Per aconseguir els objectius, el manual es divideix en tres blocs. El primer centrat en els aspectes teòrics, metodològics i conceptuals de la reducció de riscos. El segon presenta els diferents contextos i col·lectius en els que pot intervenir la reducció de riscos, més enllà dels clàssics de la reducció de danys. En el tercer bloc tracta sobre com abordar els consums de diferents substàncies. Sens dubte, que els aspectes presentats al manual no esgoten el tema, i són diverses les reflexions teòriques, els col·lectius, els contextos i les substàncies que no hem inclòs en el manual, tot i això, la selecció ha de ser prou exhaustiva com per obtenir un coneixement substantiu de la reducció de riscos i danys, així com de les seves aplicacions i de les seves controvèrsies. Per l'amplitud dels continguts abastats, el manual està dirigit a professionals i estudiants, a més per les característiques temàtiques i pel tipus d'enfocament, està pensat per ser llegit per consumidors de drogues i pel públic general.

Hem volgut titular el manual "De riesgos y placeres. Manual para entendre las drogas" perquè en l'àmbit de les drogues, arran de l'alarma derivada dels consums compulsius d'heroïna, es va posar de relleu que era important aprendre a conviure amb les drogues, amb els anys i tal com es normalitzaven els consums de drogues, va semblar com obvi que les drogues estaven per quedar-se, ara hem de fer un altre pas en la comprensió del fenomen sociocultural que són els consums de drogues, per a dilucidar quins són els riscos i els plaers d'aquests consums, perquè les drogues continuïn amb el seu acoblament sociocultural en el nostre context causant els mínims danys possibles. Per això, encara queda un llarg recorregut i aquest manual vol contribuir en aquest sentit.

Presentem el manual en un moment històric, en què sembla que alguna cosa es mou en les polítiques de drogues en l'àmbit internacional. Pot ser, en un període curt de temps, les polítiques de drogues donin un tomb i el marc prohibicionista es dilueixi. Si aquest fos el cas, la mirada de la reducció de riscos també es diluiria. I la societat hauria de superar el marc prohibicionista i enfrontar nous escenaris i reptes. El marc podrà canviar però la mirada pragmàtica i assenyada ha de prevaler per conviure amb les drogues.

Editors: David Pere Martínez Oró i Joan Pallarés Gómez

Autors: Elena Adán Ibáñez, Ai Laket!!, Xabier Arana Berastegi, Martín Barriuso Alonso, Jordi Bernabeu Farrús, Eloi Blanc Casadevall, Tre Borràs Cabacés, José Carlos Bouso, Fernando Caudevilla, Fernando Conde Gutiérrez del Álamo, Pep Cura, Ricard Faura, Iván Fornís Espinosa, Noel García, Alberto Gayo, Débora González, Eduardo Hidalgo, Antoni Llort Suárez, David Pere Martínez Oró, Carlos Moratilla Díaz, Joan Pallarés Gómez, Òscar Parés Franquero, Natalia Pérez Sáchez, Elena Rodríguez San Julián, Oriol Romaní, Nuria Romo-Avilés, Eva Rosino Cortés, Carles Sedó, Mauricio Sepúlveda Galeas, Juan Trujols Albet, Juan Carlos Usó, Mireia Ventura Vilamala, Claudio Vidal Giné

Clickant aquí podreu accedir a la web de l'Editorial Milenio on podreu descarregar les primeres 20 pàgines

La experiencia es un grado. El papel de los padres consumidores en la prevención

Recerca socioantropològica sobre el paper dels pares consumidors de drogues en la prevenció dels consums dels seus fills. En els últims anys s'han incorporat progressivament al rol de pares / mares persones consumidors o exconsumidoras de drogues il·legals. Persones que durant la seva joventut van consumir recreativament o tenir contacte amb drogues, com el cànnabis i la cocaïna. Aquests pares / mares donen als seus fills un discurs sobre les drogues, no centrat exclusivament en l'abstenció del consum i per tant diferent que els pares no consumidors. Per tant, aquests pares consumidors estan aplicant noves estratègies preventives. En aquest sentit, alguns poden tolerar o permetre certs consums, a més de gestionar els consums dels fills d'una manera poc alarmista.

LA EXPERIENCIA ES UN GRADO. El papel de los padres consumidores en la prevención del consumo de drogas.pdf.